L'estiu s'està esvaïnt. Els matins ja són freds i a les 19 és negre nit. L'hivern empeny l'estiu a cops de boira i gebrades, tot i que els seus darrers esforços per sobreviure ens han permès gaudir de caps de setmana gloriosos. Però no ens avancem...comencem per finals de juny:
Una escapadeta al Massís del Monte Rosa va començar a donar color a l'estiu, un cim molt treballat i espectacular:Piràmide Vincent (4215m), felicitats Núria pel 1r 4000!
A finals de juliol la Núria va venir per segon cop a Zürich, disfrutant de nou pis i noves aventures. Va haver-hi una mica de tot: muntanya, castells, jardins, passejades en bici...però va passar molt ràpid i abans que me n'adonés i netegés l'habitació, 4 magnífiques nòies s'establien en plan tetris al meu "habitacle". Si no recordo malament van ser 5 dies molt intensos i molt ben gaudits. Des de festes "fora d'horari infantil" fins a visites culturals, passejades, xerrades, rialles i tot i més del que es pot esperar tenint 4 encants per a disfrutar!
(Esta me la cobro por las trencitas...)
Gràcies a totes pels dies tan genials que vem passar!!
Després de recuperar la feina enraderida i preparar maletes altre cop, cap a Àustria amb els pares! Uns dies per desconnectar completament i apendre força coses d'Àustria i Liechtenstein (Un país quasi més petit que la Vall d'Aran , però altament recomenable!). Com sempre els dies van passar volant i en un obrir i tancar d'ulls ja tornava a ser davant la pantalla de l'ordinador pensant com modelitzar la pluja de manera raonable.
Després de treballar força intensament ja tornava a fer maletes. Aquest cop cap a Itàlia amb la Núria. El pla era clar: Vall d'Aosta+Liguria, pels motius incendiaris que tots ja sabeu va resultar ser un: Vall d'Aosta+Liguria (corre corre)+Vall d'Aosta (a relaxar amb les vaques...). Van ser uns dies molt intensos i en els quals vem apendre molt de nosatres mateixos. És difícil imaginar com reacciones en situacions crítiques, malgrat sovint desagradables, són d'allò més útils per coneixer parts de tu habitualment enmascarades per la rutina i tranquilitat diària.
Després altre cop per Zürich, que la feina apreta...i...la Mercè s'acosta...després de convencer mig departament que el clima pot esperar però la Mercè no, fem maletes i cap a Barna!
Pocs dies però genials! aquesta vegada si que va estar tot ben pensat i organitzat!
I de barna a Courmayeur de meeting, rodejat de muntanyes i de companys de diferents països per parlar del projecte on estic ficat.
Impresionant l'aresta integral de Peteurey al Mont blanc
I cap a Zürich altre cop...treballant altre cop a fons per acabar l'article que teniem pendent amb els ex-companys del SMC. Quan rebo un mail inesperat: - vols fer alguna cosa aquest finde?- by Marc...-Nono-responc inmediatament, però cometo l'error de mirar el temps...SOL SOL SOL, i clar, probablement serà el darrer cap de setmana de Sol de l'Estiu, així que rectifico el correu i:- D'acord, a quina muntanya vols pujar? (com no podia ser d'altra manera ;) ).
Després de deliverar, el Lagginhorn és l'escollit. 4010m a Saas Fee. Fàcil, ràpid i amb vistes són els motius que ens hi porten. Dissabte a les 11 agafo el tren direcció a Saas Fee, a les 15 ja som al refugi. Fem una passejada per estudiar la ruta, preparem el sopar, tiro mig sopar per terra, sopem la resta i cap al llit que el fred apreta. A les 6 sona el despertador, els altres ja s'estan preparant i nosaltres no ens quedem enrera. Sortim i després de 4 hores ja som al cim! -6ºC i força vent ens prevenen d'utilitzar els telèfons mòbils des de dalt...baixem ràpid, i a les 16 ja estem fem una clara al bar. Agafem un bus de conductor suicida i el tren ens porta a Lausane i a Zürich en menys de 3 horetes. QUIN FINDE!!! Gràcies MARC per tan indecent proposta!!!
Ara mica en mica la boira començarà a fer acte de presència, els prats verds deixaran pas a les esplanades blanques esperant que algú els arranqui la puresa amb una trepitjada i el silenci de la nit tornarà a embolcallar els carrers de Zürich.
Seguim en contacte!
