Dies d'aclimatació

Aquest cap de setmana marxem cap als Alps i per tal d'acostumar-me a la falta d'oxigen típica d'alçades alpines calia fer alguna coseta prèvia...El primer lloc on vaig anar a parar va ser altre cop al Titlis. Per falta de temps vaig agafar el telefèric fins a 3000m i hi vaig passar tot el dia mentre disfrutava de les vistes i dels diferents tipus de persones i animals que s'hi poden trobar...


També vaig aprofitar per tirar-me per un tobogan de neu i gel amb una arma de destrucció massiva,..., un pneumàtic inflat! Els taquions existèixen, en vaig avançar un! QUINA VELOCITAT QUE AGAFEN AQUESTES COSES!!!!!!



El segon lloc que vaig anar a visitar va ser el refugi de la "Capanna d'Albigna" prop de St. Moritz. Un lloc espectacular i Seu d'un munt de generacions d'escaladors. Hi vem anar amb els meus companys de l'ETH tot just el cap de setmana passat i des de llavors que no para de ploure...visca l'estiu Suís...

Des de Zürich vem agafar un tren i un autobús que ens va deixar just a punt per començar a caminar.





De baixada vem fer trampa i vem agafar aquest telefèric reumàtic de l'any de la picor que utlitzaven els obrers de la presa... D'aquesta manera vem poder aprofitar el diumenge passejant per un racó perdut que li faltava ben poc per ser el paradís, fins i tots els animals es comportaven de manera molt amistosa!





Fins aviat!

1a Summer School!

Hola a tots!

Avui he acabat el curs d'anàlisi de sistemes ambientals que he fet durant tota aquesta setmana. Malgrat tractava de tècniques estadístiques força avançades i que no he acabat d'entendre (m'ho he de pendre amb calma i llegir-me els apunts amb tranquilitat) ha estat una experiència sensacional. He tingut l'oportunitat de parlar amb estudiants de doctorat d'arrèu del món que estan treballant en temes més o menys relacionats amb el meu. Hem posat en comú totes les nostres penes i misèries, així com les ventatges i inconvenients de fer un doctorat a diferents països. A més hem tocat una mica el llenguatge R, una eina que amb només cridar una rutina et permet fer de tot, des d'ajustos per mínims quadrats fins a estimacions de paràmetres super avançades o simulacions Monte Carlo o el que la ment malalta del estadístic pretengui....

Tornem a la normalitat.

Després de solucionar els problemes de connexió del pis on em vaig mudar a finals de maig puc rependre la meva tasca informativa.

Aquest cop us parlaré de Wasserauen, el darrer poble d'una de les línies ferroviàries i que es troba aproximadament a 2 hores de Zürich. Aquest poble, malgrat estar al final d'una vall i d'accés enrabassat, és famós per les diverses activitats de muntanya que es poden pràcticar als seus voltants. La raó és que és un dels punts d'accés al cim Säntis (2505 metres), el pic més alt de les rodalies de Zúrich i que sobresurt de sobte rodejat de camps relativament plans. Però no només això, hi ha multitud d'excursions que es poden realitzar allà...necessito un mapa ja!

Malauradament la méteo no va acompanyar aquest cop i vaig acabar amagat per disfrutar d'una bona calamarçada sense acabar amb mal de cap.

Sens dubte, un lloc a tornar!

Fins aviat!