De cacera...

Ahir al vespre, abans de sortir de festa, vem estar parlant amb el Marc (sisí..el que no actualitza el blog mai!) d'anar a fer una escaladeta en gel ràpida aprofitant el fred que estava fent. Per diversos motius al final ho vem deixar estar fins després de Nadal. Però amb la bona previsió que hi havia per avui (de Sol que no pas de calor..) jo no em podia quedar a casa...Així que aquest matí m'he abrigat tant com he pogut i he sortit de cacera...Animals? Botigues? nòies? NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO... CASCADES DE GLAÇ !

El lloc escollit ha estat Tösstal (800m), a la vorera del riu Töss i aproximadament a 50 minuts de Zürich.

La primera presa ha caigut ràpid, abans de sortir de Zürich i tot...

El poble on arriba el tren es diu Steg, i la ressenya dèia que en 1h i mitja s'arribava a les cascades. Evidentment he agafat el camí que no tocava, i després de caminar hora i poc i veure que el riu s'allunyava de mí, he tornat enrera fins que m'he trobat una parella...estava a la vall equivocada!

Cap problema, tornem enrera fins al punt de partida i reprenem la marxa aquest cop cap al poble correcte, Orüti. 4 nois amb piolets al davant m'han fet sospitar que anava en la direcció correcte.

El camí ha estat tan preciós com fred, els guants fins no servien per res i cada estoneta havia d'escalfar-me el nas! A mig camí he dinat l'entrepà de Gorgonzola com si acabés de sortir del dentista i m'hagués anestesiat la boca...
Després de caminar el temps indicat a la ressenya les estructures han començat a apareixer, a esquerra i a dreta, grans i petites, fines i gruixudes. Parets plenes de glaç, una cosa increible. I al final del camí una caseta amb una barbacoa, on uns nois havien improvitzat una llar de foc, donava el punt i final a un lloc amb molt potencial...

Però després de passar el dia a moolt sota zero, l'escalforeta del tren que em tornava a casa m'ha fet tanta il·lusió com la primera cascada que he vist.

De festa a -14ºC

Acabo d'arribar a casa fet un glaçó! Aquest vespre m'han proposat sortir de festa i tot repensar-m'ho una mica (tot s'ha de dir) al final he acceptat. La festa era a un local anomenat "Alte Börse", i se celebrava la fi del semestre de l'ETH. He mirat el termòmetre varies vegades abans de decidir el nombre de capes que hem posava i el transport que utilitzaria. El nombre era clar: -11ºC, decisió difícil...al final he optat pel transport ràpid i aeròbic i reduïr en capes. La bici permet sobreviure amb una temperatura corporal decent amb "només" una samarreta de màniga llarga, una camisa, un jersei i el que alguns anomenen "la meva jaqueta d'estiu". Tot acompanyat evidentment amb un buff dels gruixuts i uns guants.

En la meva progressió des de casa fins al club damunt carrers glaçats m'he trobat amb estampes com aquesta





En arribar els meus companys m'han dit que l'entrada era massa cara i que no entraven...ouch...si és que...total que hem acabat a un bar fins les 12 perquè se'ls hi escapava el darrer tram...(ventatges de la bici). Així que jo he deslligat la bici com he pogut (la piton estava tiesa com un metall) i cap a casa altre cop tapat fins dalt. He arribat a casa, he espolsat la bici de neu i he mirat el termòmetre...-14ºC!




Bona nit calentona...

Roger

Workshops Alpins

Aquests darrers dies l'insitut on estic treballant ha organitzat un congrés per debatre el present i el futur dels estudis relacionats amb precipitació en àrees urbanes. Aquest esdeveniment l'organitzen un cop cada tres anys i l'emplaçament on té lloc és sempre el mateix: St. Moritz. Pels que no conegueu aquest entrenyable lloc es podria definir com la "Baqueira" Suïssa. Presidents, reis, princeps, pijos en general van a passar les vacances d'hivern en aquest racó perdut pels Alps. Però és que sincerament, s'ho val..

El congrés s'organitza de tal manera que entre les 12 i les 16:30 els participants tenen temps lliure per anar a esquiar, passejar al voltant del llac que es començava a gelar, o simplement mirar botigues (només mirar...un casc d'esquí et pot costar 300 euros tranquilament). Com el forfait de mig dia sortia per 55 CHF (uns 36 euros) vaig decidir estalviar i enlloc d'agafar els esquis agafar tot el materia impermeable...

Així que un cop acabada la sessió del dissabte matí, vaig entrar el lababo vestit com a participant sèrio d'una conferència i en vaig sortir com un muntanyenc hivernal.

La decisió no era fàcil, què podia fer? 3 hores no eren suficients per intentar des de 1600 cap dels 3000s que em rodejaven...Així que vaig decidir anar a dinar al restaurant de l'estació intermitja...Telefèric? telecadires? Camins? Pistes blaves? la decisió era fàcil...recte amunt PEL MIG DEL BOSC. Metre i mig de neu va dificultar l'ascensió i per no anar en presses a la tornada( que ja ens coneixem...) vaig decidir donar la volta al replà anterior al restaurant, després de barallar-me durant 500 m de desnivell per dintre el bosc. Així que a les 15:00 ja tornava a ser a l'hotel, una dutxa ràpida, un entrepà, canviat de roba, i a les 16:30 tornava a estar assegut escoltant les xerrades.

Però el més divertit va ser un cop arribat altre cop al poble, amb neu fins a les orelles i vestit de gore de dalt a baix, quan em vaig creuar amb 3 noies amb abrics de pel, talons, i fumant amb la ma caiguda que em van mirar amb cara de...ja us ho podeu imaginar...XD

Fins aviat!

Roger
Pd: la resta de fotos a :
http://picasaweb.google.es/ruchushorn/WorkshopPrecipitationInUrbanAreasStMoritz11121209#

Nadal a Zürich

El Nadal ha arribat a Zürich. Tots els carrers del centre estan il·luminats, hi ha arbres de Nadal per tot arreu, no pugem de 5ºC i han muntat un gran mercat nadalenc a l'estació central. Aquest mercat el posen a l'estació des de fa més de 60 anys, però darrerament s'ha vist "ombrejat" per l'enorme Arbre de Nadal que adornen els d'Swarovski. Un arbre gigantesc que ocupa quasi tota l'alçada de l'estació, jo diria que més de 30 metres. Està decorat amb cosetes brillants que fan que es vegi i enlluerni des de qualsevol punt de l'estació...

D'altra banda al parc del centre del Museu Nacional Suís han col·locat una pista de gel rodejada de carpes amb música electrònica suau (Chill out i altres) i il·luminada amb colors càlids que ho fan encara més bucòlic. Seria la versió hivernal d'estar prenent un combinat a Formentera amb música de l'estil i escoltant el ronroneig del mar.

Tot i això, a part de la "meravella" dels talladors de vidre i l'ambient relaxant del Museu, perdre's pels carrerons de la ciutat antiga en aquesta època de l'any no té preu.

Bon Nadal a tots!