De cacera...

Ahir al vespre, abans de sortir de festa, vem estar parlant amb el Marc (sisí..el que no actualitza el blog mai!) d'anar a fer una escaladeta en gel ràpida aprofitant el fred que estava fent. Per diversos motius al final ho vem deixar estar fins després de Nadal. Però amb la bona previsió que hi havia per avui (de Sol que no pas de calor..) jo no em podia quedar a casa...Així que aquest matí m'he abrigat tant com he pogut i he sortit de cacera...Animals? Botigues? nòies? NOOOOOOOOOOOOOOOOOOOOO... CASCADES DE GLAÇ !

El lloc escollit ha estat Tösstal (800m), a la vorera del riu Töss i aproximadament a 50 minuts de Zürich.

La primera presa ha caigut ràpid, abans de sortir de Zürich i tot...

El poble on arriba el tren es diu Steg, i la ressenya dèia que en 1h i mitja s'arribava a les cascades. Evidentment he agafat el camí que no tocava, i després de caminar hora i poc i veure que el riu s'allunyava de mí, he tornat enrera fins que m'he trobat una parella...estava a la vall equivocada!

Cap problema, tornem enrera fins al punt de partida i reprenem la marxa aquest cop cap al poble correcte, Orüti. 4 nois amb piolets al davant m'han fet sospitar que anava en la direcció correcte.

El camí ha estat tan preciós com fred, els guants fins no servien per res i cada estoneta havia d'escalfar-me el nas! A mig camí he dinat l'entrepà de Gorgonzola com si acabés de sortir del dentista i m'hagués anestesiat la boca...
Després de caminar el temps indicat a la ressenya les estructures han començat a apareixer, a esquerra i a dreta, grans i petites, fines i gruixudes. Parets plenes de glaç, una cosa increible. I al final del camí una caseta amb una barbacoa, on uns nois havien improvitzat una llar de foc, donava el punt i final a un lloc amb molt potencial...

Però després de passar el dia a moolt sota zero, l'escalforeta del tren que em tornava a casa m'ha fet tanta il·lusió com la primera cascada que he vist.